El portal dels estudis de comunicació des de 2001

Edición en español

Edició en català

Edição en português

Dossiers

ISSN 2014-1475

Pop a Cuba: una globalització alternativa crítica

Quim Puig (Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, Universitat Autònoma de Barcelona) ressenya el llibre de Thiago Soares (2018) Música pop a Cuba. Globalització, territoris i solidaritat digital. Editorial UOC / InCom -UAB. 146 pàgines

 

L'àmbit de coneixement en què es desenvolupa Thiago Soares és el dels Estudis Culturals. L'autor l'aplica a determinats processos perfomativos en l'àmbit de la música pop a Cuba. Per tant, a l'hora de fer la ressenya de l'obra, ens sembla adequat considerar les següents preguntes:

a) Quina visió té exactament l'autor dels Estudis Culturals?
b) Què s'entén per processos perfomativos en la música pop? i com els defineix com a matèria d'estudi dins dels Estudis Culturals?
c) Què implica parlar de música pop en el context sociopolític de Cuba?

Thiago Soares és professor i investigador de la Universitat Federal de Pernambuco (UFPE) i una de les seves especialitats és l'estudi dels aspectes comunicacionals i socials de la música pop. Lògicament, coneix de forma detallada els autors teòrics de referència d'aquest àmbit així com la metodologia d'investigació acadèmica i científica.

L'autor ens ofereix un marc teòric dels Estudis Culturals en què la hibridació entre la Sociologia, l'Antropologia, la Política i la Comunicació dóna com a resultat un conjunt d'instruments acadèmics d'investigació que són útils i eficaços per descriure interactuacions que reflecteixin valors socials i identitats individuals i col·lectives. La funció dels Estudis Culturals, segons l'autor, és alhora analítica i crítica, servint tant per examinar la naturalesa i funcionament de la societat- bé sigui capitalista o alternativament com per analitzar la manera en què determinats conceptes s'encarnen en valors socials exhibits públicament. El professor Soares transmet al lector del seu text un conjunt de coneixements necessaris -i generals- amb un estil rigorós d'escriptura.

Respecte a les preguntes agrupades en l'apartat b), que ens porten a pensar en la performativitat i en els processos performatius, hem d'entendre no només visualització i teatralització sinó també feed -Back i participació. Podríem emparentar amb el concepte d'interactivitat tan associat a Internet, per amb l'excepció que la performativitat no ocorre en el ciberespai i exigeix una interactuació en temps real i amb persones i successos reals (encara que es pugui utilitzar en ella tecnologia de la xarxa) . La perfomatividad no és, doncs, només recepció i consum cultural sinó també la transformació que fem amb el missatge rebut i com ho vam manifestar en públic a l'assumir-lo com part dels nostres estils de vida.

Els processos que el professor Soares analitza, d'acord amb aquests paràmetres i sempre en territori cubà, són tres:
- un concert de Major Lazer celebrat a l'Havana el 6 de Març de 2016
- L'existència d'una comunitat de fans cubana de Madonna
- La figura de Lady Gaga i la seva relació a Cuba amb les persones LGTBI

Per abordar el que implica parlar de música pop en el context sociopolític de Cuba, cal recordar que la música pop està considerada tradicionalment des del punt de vista cultural com banal i insignificant en el pla artístic, un producte industrial la finalitat del qual és la simple explotació comercial . A això cal afegir que, des del punt de vista polític d'esquerres, se la considera igualment com una de les propostes evasives del capitalisme que utilitza el lúdic perquè la classe treballadora no reflexioni sobre la seva condició de explotada sent, per tant, una forma de manipulació. Passa, a més, que l'hegemonia d'un pop global és principalment anglòfila i específicament dels Estats Units, de manera que les connotacions que pot tenir a priori el consumir a Cuba serien les de rebuig a l'establishment. No obstant això, l'anàlisi del professor Soares pretén fugir d'aquest plantejament i proposa una altra interpretació: considerar el seu consum en el context cubà com una globalització alternativa crítica, una apropiació cultural que impliqui un canvi de signe ideològic. I, per això, es remet als processos anteriorment esmentats.

Un cop analitzades aquestes qüestions, cal parlar sobre la finalitat que ha pretès el professor Soares amb el seu text i quines conclusions extreu. L'autor entén que un altre món és possible, que la realitat ha de ser matisada - i no polarizada- ideològica i socialment, i que la pròpia cultura i comunicació de masses pot ser reciclada en propostes diferenciades. Així mateix, ha desenvolupat una investigació vàlida en què ha analitzat un conjunt de fenòmens de forma detallada i detallada donant com a resultat final un text reflexiu. Per descomptat, un text d'aquesta naturalesa implica un interès previ per part del lector tant en l'àmbit d'estudi com en la temàtica. Dit això, la lectura del mateix sembla útil i recomanable.

Música pop en Cuba. Globalización, territorios y solidaridad digital (Thiago Soares)

Sin rehuir en absoluto el pensamiento complejo y dejando muy claro cómo nuestra orientación sexual determina gran parte de lo que acontece en nuestras vidas, este texto discute de manera muy detallada sobre los procesos políticos y culturales que, en el marco de la globalización, llevan a que culturas distintas puedan dialogar entre sí. El autor pretende, en primer lugar, entender por qué conectar con la música pop procedente de Estados Unidos no se contradice en absoluto con los valores construidos por la Revolución cubana y, en segundo, al terminar ese recorrido, descubrir eventos musicales protagonizados por grupos estadounidenses en La Habana que se convierten en un espacio privilegiado para el análisis. A modo de ejemplo, no es casual que la música cubana estuviera presente en la cena que Raúl Castro organizó en el Palacio de la Revolución para recibir a la familia Obama en su visita a la isla en marzo de 2016.