El portal dels estudis de comunicació des de 2001

Edición en español

Edició en català

Edição en português

Dossiers

ISSN 2014-1475

Vertical Horitzontal

Per Mª Camila Ardila Peña

 

Vertical Horitzontal és un documental en format d’aplicació per dispositius mòbils. L’objectiu d’aquesta eina és informar, especialment el joves, de la situació actual del VIH i mitjançant això trencar amb diferents estigmes de la societat envers la infecció. Al projecte han col·laborat entre d’altres entitats i institucions el InCom UAB.

El projecte és una iniciativa privada de la psicòloga Maria José Ferrer, doctora amb més de 25 anys d’experiència a la Unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti). En la producció han treballat conjuntament la productora Factual Films i la firma de disseny interactiu Relabtive.

La presentació i llançament de la app-documental Vertical Horitzontal condeix, i no de manera casual, amb el Dia Mundial de la Lluita contra el SIDA.

L’aplicació es pot trobar a través de la pàgina web: verticalhoritzontal.cat. I és pot descarregar per sistemes operatius Android i IOS a les corresponents botigues digitals. La aplicació és gratuïta i comptarà amb actualitzacions i nous continguts al llarg dels pròxims mesos.

Albert Kuhn, director del projecte, i Joan Sánchez, dissenyador de l’aplicació, expliquen el projecte i el procés del documental que busca “parlar tranquil·lament, sense banalitzar” la infecció.


Com va sorgir l‘idea?

Albert Kuhn
Maria Jose Ferrer, psicòloga diu que als últims anys s’ha trobat un canvi de patró a les infeccions per VIH. Li ha arribat gent molt jove, molt desinformada. Molts cops ha sentit la frase: “ostres, si hagués tingut aquest informació, potser hagués tingut més compte”. Llavors, ella va decidir finançar un projecte documental amb la intenció d’informar els joves o de plantejar-se què estava passant.

Nosaltres, vam arribar a la conclusió que enlloc de fer un documental, potser molt estàtic, faríem una app documental amb la intenció d’arribar directament als joves. Potser, al ser interactiva els donava més marge i els pot fer ms curiositat.

Ens hem trobar el tema de l’estigma social impedeix parlar del tema tranquil·lament. Aquest mateix estigma porta que molta gent en situació de risc no s’atreveix a fer-se la prova pel que comporta, que si fos una altra cosa ells tindrien cap problema comprovar-ho immediatament.


Quins són els principals impediments per parlar del VIH?

Albert La Maria José Fuster, altra Maria José, investigadora sobre l’estigma social a quin vam entrevistar, diu que en tenir tant relació amb temes moralment tan ambigus com sexe o drogues s’ha creat com un aura de judicis morals, Encara que consideris que no tens tabús, que no ets no seròfob, la pressió social i dels mitjans és tan forta que acabes tenint prejudicis de manera inconscient.

Joan Sánchez
Ens hem adonat amb aquesta experiència que els nivells d’informació són molt baixos. Fins que nosaltres no ens vam seure a parlar amb una persona seropositiva sobre la seva quotidianitat, no sabem quin és l’estatus de la infecció avui en dia, ni la realitat, ni els riscos... Hi ha tot el tema d’indetectabilitat, molt vigent des del 97.

Albert
Ens han dit moltes vegades, fins i tot les associacions, que tradicionalment s’han oposat la normalització amb la prevenció de la infecció. Molta gent pensa: “si realment expliquem la situació actual de la infecció”, que és crònica, que ja no és mortal en països amb accés públic a la medicació, “llavors la gent no tindrà por i no es protegirà”. Aquesta posició la vam rebutjar des del principi. Hem de parlar clarament de com està la infecció avui per tal de fer una prevenció profunda.

Joan
Esta mentalitat del silenci és una mica el rerefons institucional.





Amb quines fonts compteu?

Albert
Bastant diverses. Tenim moltes associacions, la investigadora, però el nostre interès principal era parlar amb individus, que no sempre tenen espai per expressar-se. A vegades t’has d’expressar a través d’una associació o és molt difícil.

El procés de preparació, vam quedar un grup de 5 o 6 entrevistats, Al cap d’uns dies un ens va dir: “ja solament amb trobar-me amb aquests em va donar molta força, parlo de temes que normalment no en parlo”.

Joan
És compleix la doble funció, que alhora és documental i té alguna cosa d’intervenció social, creiem que s’ha pogut realitzar una tasca per algunes persones d’empoderament. L’oportunitat de crear un discurs sobre si mateixos reforça molta gent.
Vam deixar molt de marge perquè cadascun dels individus que parlaven fessin propostes i anessin modulant les preguntes fins que veiem que realment es sentien còmodes i estaven creant un discurs propi, explicant un coneixement que pot tenir ja sigui com professional o implicat, que quedaria sintetitzat en aquestes respostes de dos minuts.

Com que el documental agafa la forma de documental en una app el mecanisme d’interacció és que al usuari li apareixen un seguit de preguntes i quan escull un dels testimonis respon en primera persona.


Quin va ser l’enfocament a l’hora de presentar els diferents entrevistats?

Albert
Voler-ne parlar tranquil·lament, però sense banalitzar-ho. Per exemple, una de les decisions molt clares va ser que pràcticament totes les entrevistes les faríem en llocs públics a bars, places. Perquè veiem documentals sobre VIH, fins i tot material de fa dos anys i sempre situen als entrevistats seropositius en espais privats, o al camp o a casa seva. I això encara que el documental tingui una voluntat antiestigmatitzadora no fa sinó reforçar l’estigma, perquè tu dius “Aquest està aïllat, aleshores ha d’estar aïllat”, de manera inconscient.





Com va ser el procés de preparació?

Albert
De fet lo més llarg va ser trobar el format adequat. Era una espècie de repte perquè hi havia la voluntat de donar una informació pràctica i veraç, una de les condicions imprescindibles perquè desaparegui l’estigma. I arribar als joves, que no sempre és un objectiu fàcil. Tot això tenint molt present l’enfocament, el tractament.

Joan
Tenim en ment fer eina pedagògica, al final no és una eina pedagògica com a tal però és un artefacte interactiu documental. Una de les premisses de treball era que trencar la barrera de la distància i crear empatia és fonamental per reduir l’estigma. I quina millor manera que acostar aquests testimonis que responen en primera persona, a la zona privada i individual dels usuaris, es a dir, als seus dispositius mòbils.

Albert
Ens basem en un informe de la fundació FIPSE (Fundació per a la Innovació i la Prospectiva de Salut a Espanya), que es diu “Creences y actituds de la població espanyola cap a les persones que viuen amb el VIH”, una de les conclusions que treu és que un dels factors que contribueixen amb la desaparició dels estigmes és el contacte de les persones seropositives amb les seronegatives. Amb dues o tres preguntes sobre quina és realment la situació actual, la majoria de mites desapareixen. I es passa a ser una persona amb quotes d’estigma molt reduïdes. Partim d’això per fer l’aplicació.


Com funciona l’aplicació?

Joan
Quan l’aplicació al teu dispositiu personal t’apareixen un seguit de preguntes i quan cliques t’apareixen testimonis responent. Tenim unes 150 capsules de vídeo amb una duració d’entre 3 i 4 minuts.

L’aplicació, en un segon nivell, està emmagatzemant quines són les teves decisions al llarg del recorregut. Hem fet un sistema de filtratge que detecta quins son els teus interessos, un personatge en especial, per exemple. De tal manera que de 150 preguntes que hi ha, agafen prioritat aquelles que estan dins dels teus temes d’interès. Una experiència sencera serien entre 10 i 15 minuts.

Per altra banda, anirem fent actualitzacions. Començarem amb un paquet de 40 capsules de vídeo. Després al desembre i al gener penjarem més paquets. Ens encantaria de fet que tingués més vida. Quan pensem en el projecte en perspectiva ens agradaria donar-li més continuïtat amb més testimonis.


Quin és el significat Vertical-Horitzontal?

Joan
Hi ha tres eixos. El primer, vertical i horitzontal són les dos maneres d’utilitzar l’app. Vertical és com tots mirem els mòbils, i quan veus un vídeo el poses en horitzontal. El segon, seria la línia de pensament que hem tingut en aproximar-nos a aquesta temàtica. La nostra voluntat de mirar-ho des de totes les perspectives possibles. I el tercer, és la terminologia pròpia del VIH, són els dos mecanismes de transmissió del VIH.


És equilibrada la presència de testimonis masculins i femenins als continguts?

Joan
Nosaltres som feministes i hem trigat de ser molts sensibles amb aquesta qüestió. Creiem que és importantíssim que hi hagi testimonis femenins i masculins. De fet, un dels grans pesos de l’estigma és que la visibilitat de les dones està molt menys treballada.

Òbviament hi ha dones amb VIH, tot i que la proporció en relació amb els homes es menor. La participació al documental és baixa. Potser, és una de les espines que ens queden del projecte.

Albert
No hi ha gaires associacions que estiguin específicament enfocades en dones, bueno està Creación Positiva, amb qui hem estat treballant. Si mires percentatges hi ha menys, o sigui que potser la presència al documental és proporcional. L’última setmana ens va aparèixer una dona, aleshores estarà a l’actualització del desembre.


A nivell personal com va ser l’experiència?

Joan
Fa anys que estem interessats en aquesta mescla de narrativa, discursivitat i tecnologia i hem fet experiments al llarg dels anys i acabar amb un projecte que té una sortida reial i amb envergadura és encoratjador, com a mínim.

Ens ha encantat treballar conjuntament amb els entrevistats i que ens diguessin “Això ho esteu fent molt malament, esteu donant continuïtat a discursos nocius de cara a l’estigma”, i poder canviar de direcció durant la producció.

Albert
Ha sigut fascinant. Potser de els projectes més interessants de la nostra vida, sense dubte. Treballar amb els entrevistats ha sigut lo millor, com ha dit el Joan, al guió apareixem cinc perquè són la gent que realment ens ha ajudat des de l’inici
a enfocar bé, tot el projecte. Perquè al final no som més que una eina entre la Maria Jose Ferrer que posa els diners i aquells que tenen alguna cosa a dir.


Més informació
@interactiuVIH
facebook.com/verticalhoritzontal