|
|
 |
|
|
|
El
1978, a la XX Conferència General de la Unesco celebrada
a París, es presentaven els primers resultats dels treballs
d’una comissió que havia rebut l’encàrrec
d’aquest organisme de Nacions Unides d’estudiar els
principals problemes de la comunicació. Dos anys més
tard, a la Conferència General de la Unesco a Belgrad, l’informe
final de la comissió va ser acceptat per consens.
 Durant
el procés de gestació del conegut com Informe
MacBride (en al•lusió al president de la comissió,
l’irlandès Sean MacBride, fundador d’Amnistia
Internacional i premi Lenin i Nobel de la pau) la Unesco va ser
escenari de fortes tensions entre països partidaris i detractors
d’establir polítiques nacionals de comunicació
—un factor clau per comprendre la posterior sortida dels Estats
Units i el Regnet Unit de la Unesco—. Aquestes posicions s’aglutinaren
al voltant de dos conceptes antagònics: Nou Ordre Mundial
de la Informació i la Comunicació (NOMIC) i lliure
flux de la informació (free flow of information).
Un programa de reflexió i debat
Amb motiu del XXVè aniversari de l’Informe MacBride,
l’Institut de la Comunicació (InCom) i la Càtedra
Unesco de Comunicació de la Universitat Autònoma de
Barcelona, en col•laboració amb l’Observatori
de Polítiques de Comunicació, inicien un programa
d’estudi, reflexió i debat sobre les polítiques
de comunicació i les seves funcions en la societat democràtica,
recuperant tot el cabal d’idees i de voluntats que va representar
aquell important debat a escala mundial.
D’una banda, s’analitzarà amb una visió
històrica les aportacions de l’Informe MacBride al
debat internacional sobre la informació i la comunicació.
Per tal de comprendre en tota la seva complexitat les aportacions
d’aquest document, s’atorgarà una especial atenció
a l’anàlisi del context (polític i mediàtic,
especialment) en què va ser produït, així com
també a les repercussions que va generar. De l’altra,
es reflexionarà sobre quin és el llegat i la vigència
de l’Informe MacBride en les principals preocupacions actuals
a l’entorn de la informació i la comunicació,
com ara la definició de polítiques culturals.
Dos
anys d'activitats commemoratives
La transcendència de l’informe MacBride encoratja a
canalitzar els esforços cap a una reflexió aprofundida.
Per aquesta raó, les activitats commemoratives es desenvoluparan
en un període de dos anys, entre la tardor de 2003 i la de
2005.
Un
aspecte remarcable és el fet que l’esmentat període
commemoratiu coincideix amb la celebració de la Cimera Mundial
de la Societat de la Informació, que es celebrarà
en una primera fase a Ginebra el desembre de 2003 i en una segona
fase a Tunis el 2005. Tot i que la Unesco hi col•labora, la
responsabilitat principal en l’organització de la cimera
recau en una altra de les agències de Nacions Unides: la
Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT). Es tracta,
per tant, d’una moment adient per reflexionar sobre l’evolució
del paper de la Unesco en el debat internacional sobre els principals
problemes i reptes en comunicació.
La
reincorporació dels Estats Units a la Unesco l’1 d’octubre
de 2003, 19 anys després de la seva retirada, també
convida a analitzar quin ha estat el gir que s’ha produït
en l’orientació i les prioritats d’aquesta organització. |
|
|
|
|
|
