Part 2. Prospectiva en comunicació. Grans tendències



Amb motiu dels deus anys de la publicació del primer Informe de la comunicació a Catalunya, en la segona part d’aquest volum diversos autors passen revista –amb la distància del temps– a alguns dels canvis i fenòmens centrals del panorama comunicatiu. En primer lloc, Joan M. Corbella proposa una reflexió sobre les transformacions del sistema a Catalunya durant aquest període, en el context de la transformació del terreny de joc tradicional dels media en un sistema complex i articulat per les telecomunicacions i Internet i, sobretot, amb l’escenari actual de crisi econòmica internacional, la sortida de la qual planteja molts interrogants per a aquests mitjans.
Josep Lluís Gómez Mompart contextualitza la revisió de les anàlisis biennals de la premsa a Catalunya en les edicions anteriors d’aquest informe en una perspectiva internacional àmplia, de manera que es posen de manifest els elements autòctons de canvi i aquells que pertanyen a la dinàmica general de la premsa al món –essencialment, la necessitat de repensar el model de servei que ofereix la premsa tradicional al periodisme.

Isidor Marí considera que en aquest període l’evolució de la qualitat lingüística dels mitjans catalans és positiva, sobretot si es tenen en compte els canvis tecnològic, professional i de continguts que hi ha hagut. Malgrat tot, considera necessari establir sistemes d’indicadors per anar-ne observant la progressió.

D’altra banda, Joan Botella fa una anàlisi de les relacions entre política i mitjans de comunicació a Catalunya, en la qual destaca que, en deu anys, la interrelació entre ambdós terrenys s’ha fet més forta, amb una major politització dels mitjans de comunicació, però alhora s’ha anat creant una estructura dins el periodisme català amb professionals que estan en condicions de regular l’agenda política amb criteris propis. Amb tot, però, la dinàmica que han seguit les relacions entre les dues institucions no ha permès reforçar l’espai comunicatiu català.

Quant a la televisió, Carles Llorens s’endinsa en l’anàlisi de les causes de l’actual remuntada dels operadors públics europeus, en contrast amb l’horitzó catastròfic que es pronosticava fa una dècada, i presenta les línies de reforma que han seguit alguns dels països centrals a Europa.
Des de la perspectiva dels canvis dels darrers anys en l’orientació dels serveis i els usos comunicatius, Francesc Escribano assenyala la televisió a la carta i la capacitat d’intervenció del ciutadà aportant i reelaborant continguts a través d’Internet com els fruits principals de l’aplicació de la innovació tecnològica que han de canviar l’escenari audiovisual i resituar les funcions de les corporacions públiques i privades del mitjà televisiu. Específicament, analitza l’aportació d’Internet al sistema comunicatiu.

Eva Domínguez, referint-se a Internet, planteja que els nous serveis i els nous usos que s’hi desenvolupen obliguen a replantejar molts dels esquemes clàssics sobre la comunicació social.

Amparo Huertas avalua l’aportació del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura a la mesura de l’audiència dels mitjans, com a resposta arriscada i necessària davant les mancances del sistema, evidents sobretot des de la creació de TV3 però que ja venien d’abans.

Finalment, Josep Gifreu, en una col·laboració especial per a aquest informe, fa un balanç de l’aportació dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió al llarg dels 25 anys d’existència, fruit de l’encert en les decisions definidores del model inicial i de les estratègies de desplegament que després es van seguir.

Joan M. Corbella Cordomí. Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual (UNICA) (Universitat Pompeu Fabra) Coordinador de la Part II de l’Informe de la comunicació a Catalunya




Una dècada de canvis: eclosió de serveis i crisis múltiples en el sistema comunicatiu

Joan M. Corbella Cordomí
Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual (UNICA)
(Universitat Pompeu Fabra)

Amb motiu dels deu anys de la publicació del primer Informe de la comunicació a Catalunya, i coincidint amb els 25 anys d’un fet cabdal com és la posada en marxa dels canals de ràdio i televisió públics de Catalunya, l’autor proposa una reflexió sobre els canvis del sistema a Catalunya en aquest període, en el context de la transformació del terreny de joc tradicional dels mitjans de comunicació en un sistema complex i articulat per les telecomunicacions i Internet; i, tot plegat, en l’escenari actual de crisi econòmica internacional, la sortida de la qual planteja molts interrogants a aquests mitjans.

Descarregar PDF



Metamorfosi després de la crisi que va commocionar la premsa

Josep Lluís Gómez Mompart
Catedràtic d’Història de la Comunicació i del Periodisme (Universitat de València)

Els darrers deu anys han estat de crisi per a la premsa, malgrat que algunes dades i actuacions de les empreses ho hagin intentat emmascarar. Els problemes, però, s’han acumulat sobretot els cinc últims anys. A la vista de les transformacions que s’estan produint, l’autor considera que estem davant d’una veritable metamorfosi de la premsa i del periodisme. Per argumentar-ho, passa revista a la situació del sector a Catalunya i als esdeveniments que s’han produït al llarg d’una dècada, i acaba apuntant les principals tendències previsibles per al futur proper.

Descarregar PDF




De la televisió generalista a la televisió a la carta

Francesc Escribano
Exdirector de Televisió de Catalunya. Director de Continguts de Notro TV (Vértice 360º)

En aquest article, l’autor posa l’accent en la rapidesa dels canvis recents de la televisió. En molt pocs anys, i més per efecte de la capacitat d’Internet per transmetre amb bona qualitat i rapidesa vídeos i generar serveis com YouTube que no pas per l’arribada d’altres dispositius com el PVR o el DVR, s’han alterat els esquemes tradicionals del mitjà. El canvi es fa palès en la pèrdua de control dels emissors sobre els programes i els continguts que posen en antena, que circulen per la Xarxa sovint sense la seva intervenció. Per això, l’autor considera que la televisió a la carta és un servei de futur en el mitjà ja que atorga capacitat d’intervenció a l’usuari, inclosa la possibilitat de generar continguts per ser difosos a la Xarxa per les institucions televisives. I conclou, en referència a McLuhan, que ara ja “el mitjà no és el missatge”, sinó que la capacitat de generar continguts d’interès s’imposa per damunt de l’estructura de poder de l’era dels mitjans clàssics.

Descarregar PDF



L’evolució de la qualitat lingüística dels mitjans

Isidor Marí
Professor (Universitat Oberta de Catalunya)

L’autor analitza, en aquest article, l’evolució de la qualitat lingüística dels mitjans en català, a partir d’unes consideracions generals sobre la necessitat de tenir en compte el context tecnològic i estructural, així com els molts canvis que hi ha hagut en els gèneres i formes comunicatives que empren aquests mitjans.
Al llarg del text, l’autor presenta les seves valoracions sobre la qualitat de la llengua als mitjans escrits i audiovisuals, amb indicacions puntuals sobre les mancances i les fites assolides en cada cas. També fa consideracions sobre la qualitat de la llengua catalana emprada en la publicitat.
Amb tot, el balanç de l’autor és que hi ha hagut una evolució positiva, i proposa que es faci un seguiment periòdic de la qualitat lingüística en els usos socials, i no només dels mitjans, com s’ha fet en altres llocs.

Descarregar PDF



L’aportació d’Internet al panorama comunicatiu català

Eva Domínguez
Professora (Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra). Consultora de nous mitjans


Internet s’ha convertit en una plataforma de distribució amb una importància cabdal per als mitjans de comunicació, dotada d’una elevada capacitat de transformació permament. L’autora passa revista a les aportacions successives que ha fet Internet, sobretot des de l’aparició dels blocs com a inici de la web 2.0. A partir d’aquí, posa l’atenció en aquells aspectes que han obligat els mitjans a repensar la seva proposta comunicativa, tot fent esment de les estratègies de resposta dels mitjans de Catalunya en particular. Destaca, sobretot, el rol actiu de l’audiència en aquest escenari, i especialment dels usuaris més joves, i avalua la necessitat de traslladar aquest dinamisme propi d’Internet als models econòmics i de continguts dels mitjans.


Descarregar PDF



La mesura d’audiència a Catalunya, amb l’entrada a escena del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

Amparo Huertas Bailén
Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat Institut de la Comunicació (Universitat Autònoma de Barcelona)

En aquest article, l’autora situa la posada en marxa del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en el context dels estudis de mesura d’audiències –a l’Estat espanyol i al nivell local– i de les tendències tècniques a escala internacional. D’aquesta manera, avalua l’aportació del Baròmetre a la informació proporcionada pels estudis espanyols tradicionals (OJD, EGM, TNSofres), i presenta les principals dificultats i resistències que haurà d’afrontar, tant de caràcter tècnic i metodològic com en referència a les tradicions corporatives del sector i, fins i tot, a les reserves ideològiques que suscita.

Descarregar PDF



Escenaris de futur per a la radiotelevisió pública a Europa

Carles Llorens
Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat (Universitat Autònoma de Barcelona)

L’autor sosté que les televisions públiques tenen futur a Europa sempre que sàpiguen adaptar-se al nou entorn. Per fer-ho, passa revista a les etapes successives de la història de la convivència entre operadors públics i privats de televisió a Europa, i fa esment de les accions que han dut a terme els organismes públics d’alguns Estats per situar la televisió pública en el nou context comunicatiu. Alhora, analitza la política molt activa de les autoritats de la Unió Europea, i sobretot de la Comissió, al configurar el nou marc operatiu de la televisió. Finalment, l’autor alerta dels principals problemes que es plantejaran, no només per a l’acceptació política i social, sinó també amb relació als operadors privats de televisió i dels altres mitjans de comunicació.

Descarregar PDF



Informació i política: deu anys de canvis

Joan Botella
Departament de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona)

L’autor sosté, en primer lloc, que els darrers deu anys s’ha reforçat la relació entre l’estructura dels mitjans de comunicació i la dinàmica política, fins al punt que no es poden entendre els primers sense la segona. Alhora, planteja dubtes sobre el concepte espai català de comunicació, a la vista de la dinàmica del sistema mediàtic.
L’autor passa revista a les diferències que hi ha en la relació entre política i mitjans de comunicació a Catalunya i a Madrid, atès que en el primer cas no es produeix la correspondència entre forces polítiques i espai comunicatiu específic que es dóna en la política espanyola, però observa que els comportaments dels agents privats no han permès ni a un lloc ni a l’altre avançar en moltes de les reformes pendents, encara que remarca les diferències existents en el paisatge comunicatiu de Catalunya.

Descarregar PDF



TV3 i Catalunya Ràdio: 25 anys de servei al país

Josep Gifreu
Catedràtic de Comunicació (Universitat Pompeu Fabra)


En aquest article, l’autor analitza, des de la distància dels 25 anys transcorreguts a partir de la seva posada en marxa, l’aportació dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a l’espai comunicatiu de Catalunya. Amb aquest objectiu, passa revista a les decisions clau que van envoltar el naixement i el model original d’aquests mitjans, així com les accions que es van emprendre per esquivar les traves que des de les instàncies polítiques espanyoles es van anar posant al seu desplegament. A partir d’aquesta revisió històrica, l’autor planteja i argumenta la seva valoració positiva dels 25 anys de TV3 i Catalunya Ràdio a partir de sis trets que, al seu parer, defineixen l’encert del model seguit: públic, nacional, generalista, popular, de qualitat i vertebrador.

Descarregar PDF