Daniel C. Hallin visita Barcelona els dies 28 i 29 de gener, convidat per la Càtedra Unesco de Comunicació Incom-UAB.
Hallin, analista de la relació entre política i mitjans de comunicació, és catedràtic i director del Departament de Comunicació de la Universitat de San Diego (Califòrnia).

Entre la seva producció científica cal ressenyar quatre llibres: The "Uncensored War": The Media and Vietnam (1989), The Presidency, The Press and the People (1992), We Keep America on Top of the World: Television Journalism and the Public Sphere (1994), i Comparing Media Systems: Three Models of Media and Politics [amb Paolo Mancini] (2004), un text de referència que ha estat traduït a diverses llengües i que ara publica en espanyol l'editorial Hacer.



Conferència
Sistemes mediàtics comparats: tres models de relació entre els mitjans de comunicació i la política
28 de gener
19h - Institut d'Estudis Catalans
(Carrer del Carme, 47)

Els sistemes mediàtics s'han desenvolupat de manera diferent als països occidentals, molt vinculats als trets distintius dels sistemes polítics i econòmics en què s'emmarquen.
Així, es poden distingir tres categories. El primer és el "sistema liberal", que preval als països anglosaxons de l'Atlàntic Nord. També es coneix com a model angloamericà, basat en el predomini dels mitjans comercials -encara que d'alguna manera la noció d'un model angloamericà unitari s'està esvaint davant les diferències tan significatives entre els mitjans britànics i els nord-americans. Un segon model és el "pluralista polaritzat", propi dels estats mediterranis del sud d'Europa, i caracteritzat pels vincles relativament pròxims entre els mitjans i els partits polítics, així com pel fort rol de l'Estat. El tercer és el "model democràtic corporatiu", característic d'Escandinàvia, Països Baixos i de llengua alemanya. Aquest model es distingeix per tres coexistències que, segons la teoria estàndard dels mitjans, són incompatibles: mitjans comercials forts i mitjans representatius dels partits i grups socials organitzats, un alt índex de professionalisme periodístic i una notable vinculació entre mitjans i política, i una forta llibertat d'expressió al costat d'un actiu rol de l'Estat.
Aquest anàlisi desafia la teoria de la "modernització", segons la qual tots els mitjans poden classificar-se gradualment segons s'assemblen més o menys al model liberal més desenvolupat.
> Més informació sobre el llibre



Taller doctoral
Claus per entendre les transformacions en els sistemes mediàtics occidentals
29 de gener
11.30h - Sala de Juntes de la Facultat de Ciències de la Comunicació (Universitat Autònoma de Barcelona)
L'argument sobre de la convergència dels sistemes mediàtics a escala mundial en un únic model s'ha tornat comú. Normalment s'entén com un canvi cap al model liberal, que preval concretament als Estats Units, conegut també com "americanització".
Aquesta presentació explica les causes d'aquest canvi considerant quins factors, si els interns o els externs, són més importants; si el sistema mediàtic és causa o efecte d'un canvi polític més general; i si es produirà una convergència completa cap al model liberal.

>>> Es recomana llegir el Capítol 8 del llibre "Comparing Media Systems: Three Models of Media and Politics" [amb Paolo Mancini] (2004)