|
|
 |
|
 MOSCO, Vincent
The Digital Sublime. Myth, Power, and Cyberspace
Cambridge, MA: MIT Press, 2004.-218 pàgines.
Autor/a comentari:
Núria Almirón
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) |
|
|
|
The Digital Sublime. Myth, Power, and Cyberspace |
|
|
|
Vuit anys després de publicar The Political Economy of Communication (1996), i el mateix any que rebia el Dallas Smythe Award -el premi anual que concedeix l'associació nord-americana Union for Democratic Communication en honor de qui fóra el primer professor d'economia política de la comunicació, Dallas W. Smythe-, Vincent Mosco, deixeble i seguidor de Smythe, i un autor gairebé inèdit a casa nostra -només té traduït el seu primer llibre (Fantasías electrónicas, 1986)-, aporta una reflexió tant lúcida com erudita d'Internet i el ciberespai a The Digital Sublime. Myth, Power, and Cyberspace.
De fet, i com explica el mateix Mosco al començament del llibre, aquest text es pot considerar una contribució teòrica i disciplinar continuadora de l'influent The Political… de 1996, en la mesura que constitueix un exercici tant esforçat com reeixit del que ve reclamant Mosco des d'aleshores: la necessitat de posar fi a la divisió que hi ha entre els estudis culturals i l'economia política als estudis de comunicació. Hores d'ara, ja és possible afirmar que l'obra d'aquest professor del departament de sociologia de la Universitat de Queen, Ontario (Canadà), constitueix en sí mateixa la millor prova de la fructífera aliança que pot arribar a esdevenir la unió de forces entre els estudis culturals i l'economia política. Una aliança que no reivindica pas Mosco en solitari però que aquest professor canadenc exercita, tal i com fa palès el llibre que aquí ressenyem, amb molta consistència. El resultat és una de les perspectives d'anàlisi social i de la comunicació més potents, si no la més potent.
Amb aquestes eines, a The Digital Sublime Mosco realitza una intel.ligent dissecció del fenomen hiperinflacionari que encara és Internet des del punt de vista comunicatiu. I ho fa amb precisió (dient les coses pel seu nom), amb concisió (només 181 pàgines sense les notes) i amb un esperit crític encomiable (per la seva acidesa però, també per la seva pulcritud). L'autor demostra tenir coneixement de causa del que parla (el seu interès per la tecnologia li ve de lluny, ens explica), cosa que no sempre succeeix entre molts autors acadèmics que duen a terme anàlisis suposadament profundes de l'anomenada revolució digital. La clau de tot plegat ens la desvetlla només començar, quan ens recorda que cal tenir els dos ulls ben oberts per no acabar venent-nos l'ànima al primer que passa.
Feta l'advertència, el llibre comença fent una anàlisi cultural del fenomen digital a través dels mites que hi ha al seu darrere. Els mites analitzats resulten ser no només mites derivats del digitalisme sinó mites de tota una època, l'actual era dominada per les idees neoliberals: es tracta del mite de la fi de la història, del mite de la fi de la geografia i del mite de la fi de la política. Mosco descriu amb encert i detall com cadascun d'aquests mites respon a les necessitats d'una comunitat d'interessos privats, en la seva major part molt propers al neoconservadurisme. Bill Gates, Nicholas Negroponte, Esther Dysson, Ray Kurzweil i altres grans creadors del discurs de la sublimitat digital -als que Mosco bateja amb sorna com els grans pensadors còsmics- no en surten gens ben parats, i els vincles amb la ultradreta catòlica nord-americana són descrits sense embuts. Especialment il·lustradors són els múltiples paral·lelismes que Mosco desvetlla entre el discurs dels grans gurús digitals i el discurs religiós -tots ells ens estarien il·luminant el camí de la veritable fe, estarien promovent la nova religió del ciberespai amb una retòrica plena de misticisme, màgia i profecies. El paper del govern i dels mitjans en el que ell anomena "el ritual d'adulació del ciberespai" tampoc se'ns amaga. El recorregut intel·lectual que Mosco ofereix al lector per aquests diversos mites -tant importants pel que revelen com pel que amaguen- és demolidor.
Desmitificant la xarxa
Un cop desemmascarats els mites, l'autor ofereix una lliçó magistral del que anomena la incomprensible "amnèsia històrica" que pateix la humanitat cada vegada que sorgeix una nova tecnologia de la comunicació i la informació. El capítol 5, titulat "When Old Myths Were New: The Ever-Ending Story", ens recorda molt documentadament com totes les noves tecnologies, i en especial les que formen part de les TICs, han repetit una rera l'altra el discurs de la fi. De la fi d'una era, i de l'arribada d'una altra plena a vessar de promeses de millora social, política i econòmica. En alguns casos, aquesta reiteració del mite és obscenament literal en els conceptes i les formes: com l'anihilació del temps i l'espai que se li conferia al telègraf i el seu potencial pacificador en permetre a persones d'arreu del planeta interrelacionar-se; com l'al·lucinació produïda per la màgia de l'electricitat; com l'igualitarisme generat pel telèfon, que portaria a una major participació política de la ciutadania; com la divisió generacional creada per la ràdio i la revolució educativa engegada per la televisió; i com un llarg etcètera de metàfores de progrés calcades a les actuals. El telègraf, l'electricitat, la ràdio i la televisió, tots ells havien d'acomplir els mateixos miracles que el ciberespai i Internet en constituir eines democratitzadores sense precedents a les seves èpoques, i posant de manifest, en paraules de Mosco, que la promesa mítica del ciberespai és moltes coses, però si alguna no és, és nova. Com tampoc és nova l'amnèsia històrica que pateix la societat i que permet creure en la sublimitat digital amb tant de fervor com en el passat es va creure en la sublimitat de les citades tecnologies.
Finalment, Mosco dedica el darrer capítol del llibre a l'economia política dels orígens dels postindustrialisme i a l'economia política de la informatització, concentrant-se especialment en un exemple concret que esdevé, podríem dir-ho així, la metàfora més tangible de les conseqüències de la mitificació del discurs postindustrial, en concret: la zona ocupada per les dues torres bessones a Manhattan. La història de l'ara anomenada zona zero és tant exemplar, i desconeguda pel públic (també pel nord-americà), que Mosco la recupera per enfrontar-la al mite. Tant documentadament com en les pàgines anteriors, se'ns descriu com la icona del capitalisme i del postindustrialisme, el World Trade Center de Manhattan, s'havia esfondrat com a projecte polític, social i econòmic molt abans que els terroristes d'Al Qaeda l'ensorressin arquitectònicament. Mosco relata com les Torres, i tot el Downtown que va ampliar el sector financer de Nova York fins a convertir-lo en el que és ara (incloent-hi l'anomenat Silicon Alley), es varen construir a partir de polítiques neoliberals impulsades pels interessos especulatius que venien com a progrés el que en realitat era excés i negligència. Però a l'igual que ha succeït amb les telecomunicacions, les promeses de creixement exponencial de la demanda no es varen acomplir mai i aleshores és quan el mite s'enfronta de ple amb la dura realitat.
En definitiva, The Digital Sublime és un text altament recomanable per a tothom i especialment per a l'àmbit acadèmic, com a model d'una perspectiva d'anàlisi tant poderosa com necessària. Només li faríem un petit retret, referit a les expectatives esperançades que el seu autor expressa al final del llibre envers l'heterogènia comunitat social que utilitza les noves tecnologies per perseguir una societat menys mercantilitzada, i en què hi inclou des d'altermundistes i moviments antiglobalització, fins a hackers, crackers, usuaris que comparteixen arxius digitals a les xarxes P2P o el moviment de codi obert. En aquesta barreja de col·lectius, Vincent Mosco no fila prim, perquè no té en compte que molts d'ells no es dediquen a combatre el mite, sinó només les seves conseqüències perverses, i, encara pitjor, que alguns d'aquests col·lectius, per bé que en les antípodes dels gurús còsmics, nodreixen i es nodreixen de la mística de la promesa digital. Però aquesta apreciació no entela en absolut l'excel·lència d'aquest text, que mereixeria sens dubte ser traduït. Perquè com diu Vincent Mosco, el ciberespai es veu de forma molt diferent quan el punt de partida és l'economia política i no el mite. |
| |
|
| |
 |
|
|
|
