|
|
 |
|
 SCHILLER, Dan
How to Think about Information
Urbana/Chicago: University of Illionois Press, 2007.-288 pàgines.
Autor/a comentari:
Núria Almirón
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) |
|
|
|
Com pensar sobre la comunicació |
|
|
|
De llibres que reflexionin sobre l'onada d'innovació tecnològica que s'experimenta de forma accelerada des de fa dues dècades en el camp de la informació i la comunicació n'hi ha molts. Possiblement masses, donat que una part considerable són redundants i no aporten res o, en el pitjor dels casos, són demagògics o mitificants. Sense cap mena de dubte aquest no és el cas del text que aquí comentem, una obra que, sense ser rodona des d'un punt de vista estructural (tampoc li cal), aporta una de les perspectives més lúcides i crítiques del moment. How to Think about Information és el sisè text en solitari de Dan Schiller, professor de la Graduate School of Library and Information Science, membre del prestigiós Institut for Communication Research -ambdós a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign-, fill del cèlebre Herbert I. Schiller i un dels més rellevants economistes polítics de la comunicació actuals.
How to… parteix d'una premissa que queda amplament justificada, si és que encara hi pot haver algun dubte, en les pàgines del llibre: que els mitjans de comunicació actuals, sigui quina sigui la forma que adoptin, han estat construïts, adaptats i gestionats amb un objectiu principal i concret: convertir-los en un negoci. El procés a través del qual s'ha mercantilitzat (commodified) la informació, la comunicació i la cultura fins a extrems sense precedents és recorregut per Schiller capítol a capítol a través de la història del que ell anomena el capitalisme informacionalitzat i dels diferents vectors que impulsen aquesta mercantilització. El missatge, doncs, no té res de nou. Però la reflexió combinada dels elements històrics, polítics, econòmics i teòrics protagonistes d'aquesta mercantilització aporta una anàlisi única i molt suggeridora, sobretot en els primers capítols del llibre, on queda ben palès tot el camí que hem retrocedit en termes de ciutadania i vetlla per l'interès social arran dels discursos de la globalització, la liberalització i la mitificació tecnològica dominants des de la dècada dels anys vuitanta.
El que ens explica de forma inmillorable Schiller en aquest llibre és que la penetració del capitalisme en les industries culturals és un procés dinàmic i inacabat dins les economies de mercat i que aquesta penetració o mercantilització de la informació constitueix, de fet, el factor d'expansió contemporània més important dins aquestes economies. I ho fa sense donar cabuda a cap mena de determinisme, perquè les institucions i relacions socials condicionen la informació tant o més que aquesta les condiciona a elles. Una de les més incisives reflexions de tot el text la trobem precisament al voltant de la convergència, fal·làcia tecnològica en nom de la qual s'han perpetrat bona part dels atemptats a la responsabilitat social comesos en el procés de liberalització, tal i com es dedueix de la pròpia història recent de les telecomunicacions narrada amb pols ferm per Schiller. De fet, el gran salt que han donat les telecomunicacions en els darrers vint anys no només no constitueix cap "nou règim" de comunicacions sinó que suma més "contradicció i crisi" al vell règim (com es descriu al capítol "La crisi de les telecomunicacions"). L'única cosa clara, diu Schiller, que ha generat l'evolució recent de les telecomunicacions és un escenari sobresaturat i endeutat, amb centenars de milers de quilòmetres de fibra òptica sense utilitzar estesos pel món.
El text també repassa el fenomen mercantilitzador protagonitzat per la publicitat i les tecnologies mòbils i s'endinsa en el cas de la Xina. Però posats a destacar, perquè altre cosa no es pot fer d'un volum de lectura tant intrincada com heterogènia, Schiller no estalvia línies a deixar clar qui ha estat a primera fila d'aquest procés guiant tot el camí: una classe política dominada per la corporatocràcia de la comunicació i protagonista d'una "modernització reaccionària". Encara que tot el llibre està eminentment dedicat al lector nord-americà i l'anàlisi política es fa exclusivament sobre els EUA, salvant el cas xinès, les conclusions no poden afectar-nos més. |
| |
|
| |
 |
|
|
|
