|
|
 |
|
 BOYD-BARRETT, Oliver (eds.)
Communications Media, Globalization, and Empire
Eastleigh (UK): John Libbey Publishing, 2006.-248 pàgines.
Autor/a comentari:
Núria Almirón
Universitat Autònoma de Barcelona |
|
|
|
Communications Media, Globalization, and Empire |
|
|
|
Com acostuma a succeir amb els volums que agrupen diversitat d'autors de procedències i cultures dispars, Communications Media, Globalization, and Empire és una obra desigual que no sempre assoleix el que la campanya de promoció del llibre assegura, una "anàlisi crítica de l'economia política dels mitjans de comunicació al món", però del que tampoc es pot dir que valgui la pena només per uns pocs articles. Més de la meitat dels textos són aportacions originals i ilustradores que mantenen una perspectiva crítica en tot moment constructiva, gràcies a la tria de l'editor, Oliver Boyd-Barrett, professor de la School of Communicatons Studies a la Bowling Green State University d'Ohio, que els incorpora en un índex format per 14 aportacions.
El volum està dividit en quatre grans apartats, el contingut dels quals no sempre és homogeni ni coherent però que, en definitiva, pretenen agrupar els textos en funció de la seva generalitat o especificitat. Els grans blocs abraçats son la globalització, la regulació, l'estudi de casos (Xina, India, Europea de l'Est, mercat hispà) i la industria de la publicitat i de les relacions públiques. La columna vertebral que uneix tots els textos és l'impacte de la globalització sobre les industries culturals i el nou imperialisme que se'n pugui derivar, tot i que no tots els autors comparteixen la mateixa sensibilitat al respecte.
A criteri de qui això subscriu -en funció del seu rigor, originalitat i coherència-, excel.lents són els textos del propi editor sobre globalització, TICs i imperialisme; així com el de Toby Miller i Richard Maxwell, sobre la indústria del cinema; el de Granville Williams sobre el lobbying corporatiu; el d'Anshu Chatterjee sobre l'economia política de l'audiovisual públic a la India, i els textos sobre la indústria publicitària i de les relacions públiques de Kwangmi Ko Kim, Izabella Zandberg i Liese L. Hutchison i John J. Pauly. Alguns d'ells són veritables perles d'economia política de la comunicació, altres representen una perspectiva més de sociologia crítica i altres són simplement molt afinades descripcions que posen de manifest tant la complexitat com la contradicció. I això és precisament el que els diferencia de la resta de textos del volum, més superficials i amb un plantejament més neomercantilista. Perquè lluny de tractar-se d'una dicotomia merament ideològica, com alguns insisteixen a vendre (plantejaments marxistes versus plantejaments liberals), es tracta d'una qüestió de sensibilitat intel.lectual i moral. Denunciar només la contradicció sense atendre a la complexitat és inoperant, però explicar-ho tot per la complexitat sense atendre a les contradiccions generades és molt més que inoperant, és poc honest.
Dels millors textos en destaquen algunes idees especialment ben estructurades i defensades. Boyd-Barret fa en el seu article una contundent reivindicació de l'adequació del concepte "media imperialism" per estudiar el domini nord-americà també en l'àmbit de les TIC i aporta una profusió de dades per demostrar-ho. Miller i Maxwell desmunten meticulosament el tòpic que la indústria cinematogràfica nord-americana s'ha imposat al món gràcies que ha estat la més competitiva, i en una anàlisi de pura economia política demostren que ha estat el recolzament financer públic, dels diferents governs federals i estatals dels EUA, el que ha permès a Hollywood erigir-se en la indústria dominant al món. Williams ofereix una anàlisi imprescindible del paper que el "corporate lobbying" ha tingut i manté en l'atac a la televisió pública i de com aquesta pressió ha manat en el fenomen desregulador i les polítiques públiques -i ens ofereix dades molt il·lustradores no només pels EUA sinó també de la pressió corporativa exercida en aquest àmbit a la Unió Europea-. Com il·lustradora és la descripció de Chatterjee de l'evolució històrica de la política audiovisual india, entroncada amb la història del país, i de les particulars conseqüències que això genera en l'estructura audiovisual nacional. Ko Kim confirma, pel mercat asiàtic, com la globalització ha suposat més concentració per la industria de la publicitat transnacional posant en entredit els suposats beneficis a nivell corporatiu local de la mateixa. Zandberg, per la seva banda, ens enfronta a una realitat implacable: la de la indústria de la publicitat com a introductora determinant de la ideologia del consumisme del lliure mercat. La globalització de la indústria publicitària, juntament amb el capital financer, explica Zandberg, ha estat un factor central d'impuls a la globalització, entesa aquesta com la intensificació de la interacció humana acompanyada de "la promoció d'una agenda política i econòmica neoliberal". Hutchison i Pauly presenten una reflexió sense propostes però molt interessant en la seva anàlisi de les contradiccions inherents a la indústria de les relacions públiques, que manté obert el debat sobre els objectius ètics i socials de la professió.
El volum també inclou un capítol de Graham Murdock, que sota el títol "Cosmopolitans and Conquistadors" fa una reflexió sobre imperis, nacions i progrés en la que defensa que la visió dual de la globalització com un projecte cosmopolita o com una activitat de conquesta ja es trobava reflectida als escrits de Kant. I reprenent l'ideari d'aquest filòsof presenta Internet com impulsora d'una tercera força, el cosmopolitisme crític, en la que hi posa inopinadament totes les esperances. Masses i injustificades, al nostre parer.
Dels textos restants, menys reeixits, el comparativament pitjor és el de la professora de la Universitat de Navarra Mercedes Medina, sobre el mercat hispànic, amb una defensa dels suposats efectes positius de la globalització que obvia les contradiccions inherents en la seva anàlisi de si la llengua castellana genera un mercat globalitzat diferent a la mundialització anglosaxona. La resposta és, obviament, negativa, però l'autora aprofita per posar en entredit la utilitat del terme "imperialisme" i la capacitat de la teoria crítica per analitzar el fenomen globalitzador, al mateix temps que evita abordar els desequilibris generats pel fenomen a llatinoamèrica i les pràctiques imperialistes de les empreses espanyoles allà. Medina no està sola al volum que coordina Boyd-Barret en aquesta inargumentada defensa de l'ideari neoliberal per estudiar la globalització comunicativa, però no n'és en absolut representativa del valor intrínsec d'una compilació que proporciona valuosos i abundants elements per desautoritzar una mica més les tesis dels que han fet del mercat una religió. |
| |
|
| |
 |
|
|
|
