|
|
 |
|
 FRANQUET, R. (et. Al.)
Assalt a la xarxa. La batalla decisiva del mitjans de comunicació on-line en català
Barcelona: Col·legi de Periodistes, 2006.-
Autor/a comentari:
Luisa Martínez García
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) |
|
|
|
Assalt a la Xarxa. La batalla
decisiva dels mitjans de comunicacio on-line en catala |
|
|
|
Quines són les transformacions que van experimentar els mitjans de comunicació catalans després de la seva incorporació a la xarxa d'Internet?, De quina manera es van veure alterades les seves rutines productives? Els gèneres periodístics en línia són diferents als utilitzats habitualment a la premsa? Aquests i altres interrogants relacionats amb la praxi del periodisme en línia són respostes per al llibre Assalt a la xarxa. La batalla decisiva del mitjans de comunicació en línia en català, editat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Resulta invalorable la informació que queda després de la lectura d'aquest text sobre les transformacions dels mitjans de comunicació en línia i en català. És invalorable per la perspectiva general de l'anàlisi, perquè conté tots i cadascun dels aspectes del procés periodístic en línia.
L'obra planteja un panorama complet de l'estat de la convergència digital en l'àmbit mediàtic. Els autors descriuen canvis en l'estructura organitzacional de les empreses de comunicació analitzades després de la seva incorporació a Internet. Algunes de les transformacions esmentades al text al·ludeixen a una "obligada" reestructuració que va tenir repercussions econòmiques i va afectar les rutines productives dels periodistes.
Com se suggereix al subtítol (La batalla decisiva del mitjans de comunicació en línia en català), el llibre ofereix una cartografia de l'evolució dels mitjans de comunicació tradicionals que han estès la seva producció a la xarxa. El text és resultat d'un estudi realitzat pels investigadors - de la Universitat Autònoma de Barcelona- María Teresa Soto, Xavier Ribes i David Fernández, sota la direcció de la catedràtica Rosa Franquet.
L'obra es desenvolupa en l'àmbit comunicacional català. La rellevància de l'estudi està en els seus valors afegits, el primer és que no existeixen anàlisis amb característiques similars a l'Estat espanyol. El segon valor es relaciona amb l'especificitat del context de la investigació, es tracta d'una anàlisi realitzada en un entorn social català del què no es tenia registre.
El text podria dividir-se temàticament en dos apartats. El primer, elabora una anàlisi de la qüestió, revisa els antecedents que van donar lloc a l'estat actual de la convergència digital. El segon, inclou el treball de camp, les troballes i conclusions de la investigació. Als dos apartats temàtics, els autors de l'obra tenen especial interès a analitzar la categoria de gènere. Aquesta obra no només és significativa per registrar les transformacions de l'exercici periodístic sinó, a més, per focalitzar l'estudi de les rutines productives amb la categoria de gènere. La investigació explora el rol de la dona en a l'àmbit periodístic en línia.
No obstant això, amb l'objectiu de donar una idea més detallada a continuació descriurem els continguts de cadascun dels capítols que conformen el text. L'obra està composta per set capítols. Els primers tres, donen compte dels referents teòrics de l'anàlisi. En ells, es detalla l'escenari de la convergència digital, s'exposen els antecedents històrics, es descriu els mitjans de comunicació que utilitzen Internet com a extensió de la seva producció informativa i que formen part de l'estudi. Els quatre capítols finals contenen la informació pròpiament dita de la investigació, des del marc metodològic, disseny, aplicació de les eines, la recollida de dades i l'anàlisi del treball fins a la codificació dels resultats.
Així, a la introducció, capítol u, els autors situen el lector en el context digital imperant. De manera específica, detallen el salt dels mitjans de comunicació a la xarxa d'Internet, començant per la descripció de l'inici d'aquest procés als Estats Units a mitjans de la dècada dels anys noranta.
El segon capítol de l'obra destaca la importància de l'estudi dels mitjans de comunicació vinculats a Internet. En ell, es precisen els antecedents de la convergència digital a l'Estat espanyol, específicament, a Catalunya. En conseqüència, el capítol aporta els antecedents teòrics de l'anàlisi, el seu punt de partida són els treballs d'investigació centrats a comprendre els processos que es disparen quan una nova tecnologia irromp a l'escenari mediàtic. De la mà d'allò expressat anteriorment, el text porta a una revisió numèrica que esbossa la filtració d'Internet en les nostres pràctiques de la vida quotidiana conformant, així, el tercer apartat. La investigació, en aquesta etapa, basa el seu contingut en diferents informes que tenen com objecte d'estudi l'ús d'Internet. Les fonts citades al text són: l'Estudi General de Mitjans, el Projecte Internet Catalunya 2002, Júpiter Media Metrix, Nielsen/NetRatings i finalment a l'Observatori de la Societat del Departament d'Universitats, Investigació i Societat de la informació.
Com podem observar en el ressenyat fins ara, el llibre està escrit des de diferents enfocaments i fonts informatives. L'element que cohesiona cadascun dels aspectes analitzats és la xarxa. Els autors conceben Internet no només com a una innovació tecnològica que obliga als mitjans de comunicació a repensar nous formats, continguts i dissenys, sinó com a una tecnologia que filtra i crea necessitats en el subjecte.
El text proposa, després de la descripció del context quotidià del subjecte i la seva vinculació amb Internet, la lectura de la metodologia utilitzada a l'estudi. En aquest capítol, el quart, es delimita l'objecte d'estudi i les eines metodològiques per a l'anàlisi. En ell, es puntualitzen les categories amb les quals es desenvoluparà la investigació. Així, els indicadors utilitzats per a l'anàlisi són: la titularitat i les activitats primordials del mitjà a la xarxa i els seus models d'organització i de producció. En línies generals aquest capítol es dedica a descriure la forma del periodisme en línia. També, aquest apartat fa especial èmfasi en la categoria de gènere en l'àmbit laboral i sobre ell s'indaguen les funcions dels treballadors i la seva situació jeràrquica dins del mitjà. Finalment, el capítol recull la percepció dels periodistes davant aquesta nova i complexa eina de treball.
Les transformacions del periodisme en línia
Seguint amb la descripció de la metodologia se citen algunes hipòtesis plantejades al text que giren, totes elles, al voltant a les transformacions que pateixen els mitjans de comunicació en línia. Després de la incorporació dels mitjans de comunicació a la xarxa, els autors hipotetitzen que l'estudi descobrirà l'aparició dels següents canvis en la praxi del periodisme en línia: la introducció de noves fonts informatives, un interès periodístic governat per l'incessant actualitat, l'aparició d'altres tractaments informatius aplicats al nou mitjà, sense oblidar, la inclusió de les dones en aquest procés. Després d'aquestes previsions, els autors de l'obra tanquen amb la sentència que seran aquests elements -els enumerats en les línies anteriors- els que incidiran directament en les rutines productives i que produiran el desenvolupament d'un nou llenguatge.
"Mitjans de comunicació en línia en català" és el títol del cinquè capítol. En ell, s'exposen les característiques de la mostra de l'estudi. Els investigadors observen aquells mitjans de comunicació que confeccionaven la seva informació, ja sigui de manera total o parcial -essent aquest últim el cas del diari Avui-, per a la seva edició en línia van conformar la mostra de l'anàlisi. Després, aquest capítol és un estudi dels mitjans de comunicació en línia en català tant del sector públic (Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, COMRadio) com del sector privat (específicament de la premsa diària, Avui i El Periódico de Catalunya). Els portals de Vilaweb i Lamalla.net, es van incloure a la mostra però dins d'una classificació diferent de les ja esmentades per les seves característiques particulars com a nous actors.
Determinades les particularitats dels mitjans de comunicació que van conformar la mostra de l'anàlisi, la lectura proposa furgar en les dades obtingudes després de l'aplicació de les eines d'anàlisis. El capítol comença exposant l'entranya organitzativa dels mitjans de comunicació. Així, el text dóna compte de l'estructura que permet el desenvolupament de les rutines productives en un mitjà de comunicació en línia, una estructura que difereix substancialment de l'organització d'un mitjà de comunicació "físic" com la ràdio o la premsa. Assalt a la xarxa dóna compte, a més, del rol productiu de la dona, de la seva poca presència en les plantilles del sector en línia, així com de l'alt nivell jeràrquic que ocupen els homes en l'organigrama empresarial.
Descrita l'organització de cadascuna de les empreses periodístiques analitzades, el penúltim capítol, el sisè, se centra en l'anàlisi i traducció de dades sobre els formats i continguts en línia. En ell, es destaca l'exercici al qual es van sotmetre els mitjans de comunicació i que els va forçar a reinventar-se, tot i ser mitjans consolidats i amb rutines estudiades. Les transformacions dels mitjans de comunicació en línia citades pels autors es donen en diferents vies: alteracions de forma, nous espais per a cada informació limitats per la finestra virtual, suma d'elements d'àudio i vídeo, en definitiva el llibre planteja el disseny d'un hipertext ad-hoc amb seccions, enllaços i ancoratges.
Els resultats de la investigació són interessants en la mesura que aporten un coneixement nou sobre l'exercici periodístic en línia. Les contribucions a destacar es donen en dos sentits, un, descriu la forma i l'altre especifica els continguts en línia. A continuació, destaquem cadascuna de les aportacions. El primer a subratllar, és la similitud en l'exercici periodístic dels diferents mitjans de comunicació en línia analitzats. Les rutines productives són comunes entre cadascun dels diferents mitjans. Els autors van identificar que la portada de cadascuna de les webs estudiades era l'espai virtual que evidenciava l'agilitat informativa. Els resultats de l'anàlisi demostren que les fonts periodístiques es comparteixen entre l'edició "física" i la virtual. Després, a les redaccions en línia subsisteixen les agències, els gabinets de premsa de govern i empresarials i, paradoxalment, la mateixa xarxa d'Internet com a font d'informació.
Creiem que el gran aporti qualitatiu d'aquesta investigació és la caracterització dels gèneres periodístics en línia. Els autors, amb el suport que els brinda la seva experiència investigadora, proposen la següent tipologia de gèneres periodístics: notícia flaix, notícia estricta (amb enllaços externs i/o dins del mateix cos de la notícia) i la notícia multimèdia, aquesta última condensa les exigències i/o possibilitats que ofereix la xarxa. De qualsevol forma "La batalla decisiva" de la qual parlen els autors està en la creativitat i celeritat amb la qual es produeixen els continguts, més enllà del referent al disseny i organització de cadascuna de les edicions en línia.
L'analitzat al voltant a la percepció del treball periodístic és una altra de les qualitats d'aquesta obra. Al treball de camp, els investigadors van detectar que els periodistes apreciaven certa discriminació del treball produït per a l'edició en línia; que la seva tasca és vista com de segona categoria. D'altra banda, els autors van tipificar les tasques periodístiques d'un mitjà en línia en: redacció, edició de continguts i gràfics, publicació, codificació d'àudio i vídeo, programació web i, finalment, la gestió de xats i fòrums.
Es valora el text com a registre, com a un estudi localitzat en un context digital determinat. És una anàlisi que aporta els punts de referència del context mediàtic en línia català. El dèficit de l'obra està en el caire volàtil de l'objecte d'estudi. Es van analitzar webs en un estadi que ara es llegeix en passat, és a dir, és una investigació del que van ser els portals en un moment específic. Actualment i comprenent la fugacitat del mitjà, els llocs estudiats presenten una altra estructura en contingut i forma. L'accelerada implicació de les noves tecnologies a la feina periodística en línia, potser, planteja altres pràctiques. Parlem d'una anàlisi desfasada que, no obstant això, permet la comparació d'un exercici anterior amb l'actual. D'altra banda, l'obra expressa un interès per l'anàlisi de gènere en un context en línia i finalment no s'observen les aportacions sobre això, no s'arriba a problematitzar una categoria social tan demandada, especialment en àmbits laborals. Les propostes queden polaritzades per altres interessos, es delimita després de la descripció d'altres aspectes de l'exercici periodístic. L'anterior reflexió es fa sota l'entès que el text no és un estudi de gènere, no obstant això, per la quantitat d'enfocaments tractats en ell, el relatiu a l'esmentada categoria queda en l'aire. El llibre és un diagnòstic d'una fractura ja soldada però que consolida les bases per a una anàlisi més gran. Per finalitzar, se cita una de les conclusions del text que il·lustra la importància de la realització d'aquests estudis.
"S'ha de repensar l'empresa de comunicació en el context dels nous reptes derivats d'una intervenció decidida en els entorns virtuals. El que permetrà una millor utilització dels recursos existents, un canvi de cultura i mentalitat periodística capaç de satisfer les noves demandes derivades dels nous hàbits i consums mediàtics. En definitiva, garantirà la presència dels mitjans catalans a la xarxa". |
| |
|
| |
 |
|
|
|
