ESP | EN | FR | PT | IT
Portal de la Comunicació InCom-UAB: El portal dels estudis de comunicació Portal de la Comunicació InCom-UAB: El portal dels estudis de comunicació Portal de la Comunicació InCom-UAB: El portal dels estudis de comunicació
Lliçons del Portal
Entrevistes del Portal
Conferències en línia
Textos en línia
Principal
Entrevistes del Portal
Dominique Wolton
Salvar la comunicació i qüestionar el concepte de Societat de la Informació
L'entrevista
Part III. Diversitat cultural i espai públic
Anterior · Següent
PC. Dieu que hi va haver diverses etapes de la mundialització: en primer lloc hi va haver la mundialització política amb l'ONU, després la mundialització econòmica i avui, cada vegada més, el problema central és la mundialització cultural. Què es pot esperar d'aquesta nova mundialització si les dues anteriors no han estat especialment reeixides, si més no en termes d'igualtat i llibertat?
DW. No estic d'acord que l'ONU, per exemple, no hagi estat una institució reeixida. És l'únic marc polític internacional a la nostra disposició. Els seus documents i les seves disposicions són les úniques regles internacionals vigents. Entenc què voleu dir, però el fet que els Estats Units no respectin l'ONU no vol dir que l'ONU no serveixi. Pel que fa a la mundialització econòmica, és exactament el contrari de la política, ja que consisteix en la desregulació total de les relacions industrials i comercials. En la mundialització econòmica es tracta de trencar totes les regles. Em sembla que el naixement dels moviments altermundialistes va tenir lloc precisament quan es va fer evident la contradicció entre aquestes dues mundialitzacions. I la mundialització cultural és l'escenari creat pels problemes generats per la mundialització econòmica. Hi va haver una etapa en la qual es va creure que la mundialització econòmica obriria i integraria les societats, com si es volgués reproduir en uns anys una cosa que a Europa va trigar segles a construir-se. Ara bé, en aquest segle XXI s'ha demostrat que l'obertura dels països no suprimeix les seves identitats, sinó que les reforça. Això és clar, per exemple, en el tema de les identitats lingüístiques. Ara la cultura és un factor de conflicte, i la comunicació en aquest sentit és un accelerador dels conflictes, perquè tothom ho veu tot. La mundialització cultural no té res a veure, llavors, amb la fi dels estats nació i el naixement d'una cultura mundial, sinó que és al centre del que anomeno un "triangle infernal" format per la identitat, la cultura i la comunicació. El que hem de tenir clar és que la identitat és la condició, i no pas l'enemic, com se sol pensar, de la comunicació.

PC. Al mateix temps, els moviments altermundialistes han pres un camí diferent a la mundialització "des de dalt", com la política.
DW. Aquests moviments més aviat van demostrar que la mundialització ja és un fet polític i que planteja un nou escenari mundial. Així ho demostra que la cimera del G-8 sigui possible només si s'envolta de mesures de seguretat.

PC. En una conferència recent vau plantejar precisament la relació entre cultura i política quan vau oposar la qüestió lingüística a la constitució de l'espai públic. De quina manera es relaciona l'espai públic, ja sigui nacional, regional o global, amb la diversitat lingüística?
DW. L'espai públic és un espai simbòlic, és a dir, no està definit per les fronteres. Hi pot haver un espai públic que superi els estats, encara que és freqüent que l'espai públic coincideixi amb una nació. Perquè hi hagi espai públic s'ha de compartir una llengua, un codi cultural, referències històriques i problemes comuns respecte de l'acció política. Això es construeix al llarg de segles, per la qual cosa la qüestió d'un espai públic establert per una decisió política, com en el cas europeu, no és un tema que sorgeixi d'un dia per l'altre. Un espai polític no és un espai públic. La Unió Europea, per continuar amb el mateix exemple, es pot convertir en un espai polític, amb la seva classe dirigent, el seu Parlament, etc.; es pot convertir en un espai comú d'intercanvis econòmics, cosa que és a la base de l'experiment europeu; però no és tan fàcil fer-ne un espai públic. En tot cas, el que es fa actualment és crear les condicions culturals perquè, malgrat les diferències lingüístiques, cada vegada més països s'incorporin a aquest espai polític.
Anterior · Següent
Portal de la Comunicació InCom-UAB: El portal dels estudis de comunicació, 2001-2008
Institut de la Comunicació (InCom-UAB)
Edifici N. Campus UAB. 08193 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)
Tlf. (+34) 93.581.40.57 | Fax. (+34) 93.581.21.39 | portalcom@uab.cat | Nota legal