|
|
 |
 |
 |
 |
Dominique
Wolton |
|
Salvar la comunicació i qüestionar
el concepte de Societat de la Informació |
|
|
|
 |
 |
|
|
 |
Presentació |
|
|
Cal salvar la comunicació (Il faut sauver
la communication). Aquesta frase de ressons catastrofistes
és el títol de l'últim llibre de Dominique
Wolton, publicat fa pocs mesos per Flammarion. Salvar-la de
què? De la banalització i el buidatge de contingut
generats pel que anomena "la filosofia tecnològica
i econòmica" que domina les reflexions sobre el
tema. Per a Wolton, la qüestió de la comunicació
és la qüestió de la política, més
concretament de la democràcia, i aquesta equivalència
és la clau per sortir d'aquesta filosofia.
Wolton, francès nascut al Camerun, és un dels
principals referents de les teories de la informació
i la comunicació. Fins al començament de la
dècada dels vuitanta, quan es va convertir en investigador
principal del Centre National de la Recherche Scientifique
(CNRS), els seus variats interessos l'havien portat a publicar
llibres sobre el problema de la sexualitat (Le nouvel
ordre sexuel -El nou ordre sexual- el 1974,
quan el mateix Michel Foucault havia enfocat les seves anàlisis
cap a aquest camp) i sobre el món del treball, en col·laboració
amb els sindicats francesos.
"Quan vaig entrar de ple en el camp de la comunicació
-diu Wolton- les figures principals a França eren Armand
Mattelart i Lucien Sfez." Wolton se sent representant
d'una nova generació en els estudis en comunicació,
amb problemes semblants però també diferents,
que es poden rastrejar en els més de quaranta números
d'Hermès, la prestigiosa i inquieta revista que dirigeix.
D'entrada, Wolton va plantejar tesis controvertides per a
un sentit comú determinat respecte dels mitjans massius
i les noves tecnologies. L'any 1990, a Éloge du
grand public (Elogi del gran públic),
va defensar el paper de la televisió en la democràcia,
en contra de les diatribes tradicionals contra el medi. El
1999, en els temps de l'eufòria de la World Wide Web,
va escriure Internet, et après? (Internet,
i després?), per denunciar amb força la
reanimació del mite del veïnatge universal. Entre
aquests dos llibres, Penser la communication (Pensar
la comunicació, 1997) representa la condensació
de les reflexions de Wolton.
A partir d'aquest moment l'investigador francès va
ampliar l'angle de visió i, a la sempre present vinculació
entre comunicació i política, hi va afegir la
problemàtica cultural. Així va arribar L'autre
mondialisation (L'altra mundialització,
2003), que busca descriure i explicar les condicions de la
mundialització cultural, després de la política
i l'econòmica. En aquest sentit, Il faut sauver
la communication, encara no traduït al castellà,
busca integrar la cultura, la comunicació i la política.
Convidat a Buenos Aires per impartir un seguit de conferències
sobre el paper del periodisme en la democràcia, Wolton,
amable fins al punt de sobreposar-se al cansament per demanar
a l'entrevistador que li fes més preguntes, va parlar
de diversos temes amb el Portal de la Comunicació. |
|
|
|
|
L'entrevista |
|
|
|
Bibliografia
bàsica de Dominique Wolton |
|
|
|
|
Il
faut sauver la communication, París, Flammarion,
2005.
L'autre mondialisation, París, Flammarion,
2003. Traducció al castellà: La otra mundialización,
Barcelona, Gedisa, 2004.
Internet: petit manuel de survie (amb Olivier Jay),
París, Flammarion, 2000. Traducció al castellà:
Sobrevivir a Internet, Barcelona, Gedisa, 2000.
Internet, et après? Une théorie critique
des nouveaux médias, París, Flammarion,
1999. Traducció al castellà: Internet, y
después?, Barcelona, Gedisa, 2000.
Penser la communication, París, Flammarion,
1997. Traducció al castellà: Pensar la comunicación,
Buenos Aires, Docencia, 2001.
La dernière utopie. Naissance de l'Europe démocratique,
París, Flammarion, 1993. Traducció al castellà:
La última utopía: nacimiento de la Europa democrática,
Buenos Aires, Docencia, 2002.
War game. L'information à la guerre, París,
Flammarion, 1991.
Éloge du grand public. Une théorie critique
de la television, París, Flammarion, 1990. Traducció
al castellà: Elogio del gran público. Una
teoría crítica de la televisión,
Barcelona, Gedisa, 1992.
Terrorisme à la une. Média, terrorisme et
démocratie (amb Michel Wieworka), París,
Gallimard, 1987.
Raymond Aron, spectateur engage. Entrevista amb Dominique
Wolton i Jean-Louis Missika, París, Julliard, 1981.
Le Tertiaire éclaté. Le travail sans modèle.
En col·laboració amb el sindicat CFDT, París,
Seuil, 1980.
Les Dégâts du progrès. Les travailleurs
face au changement technique. En col·laboració
amb el sindicat CFDT, París, Seuil, 1977.
Le nouvel ordre sexuel, París, Seuil, 1974. |
|
|
|
|
Entrevista
feta per Pablo Rodríguez, el 12 de juliol de 2005 a
Buenos Aires.
