Jo crec que un risc per a molts usuaris poc avesats a aquest tema és que s'involucren a Internet suposant que una cosa és la realitat “virtual” i una altra la fora de línia. La gent que entra en xats, buscant amistat o parella, de vegades arriba a dissociar tant la realitat quotidiana de la realitat de la xarxa que es crea fantasies. Tothom és lliure de crear-se fantasies, però val la pena tocar de peus a terra i reconèixer que la mateixa realitat nostra fora de línia és la que reflectim, busquem, creem o redissenyem i col·loquem a través d'Internet. El que es manté també és un cert discurs amb un optimisme excessiu sobre les possibilitats d'aquestes tecnologies. Crec que, tot i que hi ha més realisme en aquest sentit, encara es manté a molts països la idea que n'hi ha prou de tenir xarxes i ordinadors perquè la realitat pugui canviar. Crec que tenir xarxes i ordinadors és una part del canvi de la societat, del canvi material, del desenvolupament cultural, de l'educació, però això no resol problemes bàsics socials com els que tenim a molts països llatinoamericans: problemes d'alimentació, de nutrició, de roba, d'habitatge. Però també convé recordar que no cal esperar a tenir resolts els problemes bàsics més importants per equipar-nos i ensinistrar-nos en l'ús de la xarxa de xarxes. Crec que aquests són alguns dels mites en els quals continuem creient i que afecten de vegades l'organització o la inexistència de polítiques informàtiques en alguns dels nostres països.

TREJO, Raúl: Internet y sociedad urbana. Cuando el ciberespacio y la calle se complementan