|
|
 |
 |
 |
 |
Raúl
Trejo [Principal] |
|
“A Mèxic tenim una gran quantitat
d'internautes que viatgen en la xarxa en classe turista
quan els continguts que hi ha a la xarxa exigeixen que
la gent tingui seient de classe preferent” |
|
|
|
 |
 |
|
|
 |
L'entrevista |
|
| |
Part
II. Internet a l'Amèrica Llatina:
“El poble llatinoamericà es reflecteix d’una
manera parcial i entelada a Internet” |
|
|
|
Anterior
·
Següent |
|
|
|
Aquest
Congrés Iberoamericà se celebra a Santiago de
Compostel·la. Com valora la relació entre Espanya
i els països llatinoamericans pel que fa a Internet i
a la societat de la informació?? |
| |
És una relació que està protegida pels
formats digitals, hi ha col·laboracions a través
de pàgines web. El de vostès és un lloc
de trobada iberoamericana, sense cap dubte. Hi ha altres experiències,
però potser de vegades passa que les trobades en línia
són tan intenses que ens falten més trobades
de caràcter personal. Ja som capaços fins i
tot de celebrar congressos al ciberespai, com una trobada
digital que hi va haver recentment afavorida per un grup de
periodistes catalans. De vegades la trobada a les xarxes no
substitueix la vitalitat, la intensitat, la facilitat de la
trobada personal, però sense cap dubte és un
recurs molt important. Tot i això, en alguns països
de l’Amèrica Llatina tenim més relació
amb Espanya que la que tenim entre nosaltres mateixos. Falten
espais, llistes de correu electrònic i publicacions
específicament llatinoamericanes, no perquè
vulguem prescindir de la relació amb els espanyols,
sinó perquè de vegades aquesta relació,
que té una gran quantitat d'avantatges, és tan
freqüent que no ens ha fet pensar a enfortir la relació
entre nosaltres. A Mèxic no és freqüent
que coneguem el que es fa a Veneçuela, l’Argentina
o Xile, tant en el camp acadèmic com en el periodístic. |
|
|
|
Vostè
afirma que “la xarxa de xarxes és, primer de
tot, una col·lecció de miralls de la realitat”.
Com es reflecteixen en aquests miralls els pobles llatinoamericans,
la seva gent, la seva cultura, els seus costums?
|
|
El poble llatinoamericà es reflecteix d’una
manera parcial i entelada a Internet, perquè els
miralls llatinoamericans que hi ha a la xarxa estan matisats,
estan filtrats, per la insuficient presència de la
xarxa de xarxes en aquests països. És molt difícil
suposar que hi haurà una presència social
important quan la societat no està suficientment
connectada, quan tenim taxes de connexió que fluctuen
entre el 5 i el 20% segons cada país. Als països
més grans (Mèxic, Brasil, Xile o l’Argentina)
en tenim entre el 10 i el 20 %. Encara que es tracta de
diversos milions d'internautes, Internet es converteix en
un element de marginació més que se suma als
que ja hi ha en altres àrees i camps dels nostres
països. Internet no resol els problemes socials, però
és un lloc per aprofundir en la seva discussió.
A més, encara hem d'aprofundir molt en l'ús
més lúdic, més extens, més versàtil
d’Internet a l’Amèrica Llatina. |
|
|
|
Com
definiria la situació de l'ús d'Internet a la
societat mexicana? |
|
Internet ha estat un recurs d'elits, però també
un recurs lligat al camp acadèmic. Cada vegada hi
ha més pobres que es comencen a connectar, però
no sempre (i aquest és un problema addicional) amb
connexions d'alta velocitat o amb ordinadors en condicions.
L'ús de cibercafès, per exemple, és
un assumpte poc estudiat però que està ajudant
molt perquè la gent que no té un equip o una
connexió a casa pugui accedir a la xarxa. Però
estem construint un consum d'Internet de segona classe...
Dit d'una altra manera, tenim una gran quantitat d'internautes
que viatgen en la xarxa en classe turista quan els continguts
que hi ha a la xarxa exigeixen que la gent tingui seient
de classe preferent, i, no obstant això, falta molt
perquè hi hagi aquestes connexions a bona part del
país. |
|
|
|
Són
adequades i suficients les mesures que el govern mexicà
adopta per promoure l'ús d'Internet al país? |
| |
No hi ha cap tipus de mesures. Hi ha un programa d'Internet
que es diu “e-México” que desplega el
govern mexicà. Cal reconèixer que, a diferència
de governs mexicans anteriors, el govern actual ha incorporat
els seus projectes d'Internet, però per suplir dues
grans mancances... La primera mancança és
la falta d'un veritable projecte. El projecte “e-México”
és en general un programa per al e-Govern.
L'administració mexicana està incorporant
continguts a la xarxa però no hi ha projectes perquè
la societat tingui els recursos necessaris per connectar-se
a la xarxa. La segona mancança és la falta
de recursos: no ha estat una prioritat per a l'Estat mexicà
(no solament per al govern, sinó també per
a altres institucions) la incorporació de la societat
a Internet... No hi ha prou diners. |
|
|
|
Des
del punt de vista de la bretxa digital que hi ha a la societat
de la informació, com valora la Cimera Mundial de la
Societat de la Informació celebrada al final de l'any
passat? |
|
La Cimera va ser importantíssima: va ser un espai de
trobada de milers d'individus i societats interessades en
el desenvolupament d'Internet. No va significar solament una
reunió, encara que va ser el punt fonamental, de caps
d'estat. Va ser un fòrum perquè s'intercanviessin
opinions d'agrupacions i de gent molt diversa. Però,
com tots els espais en el món de les organitzacions
internacionals, va ser un espai el desenvolupament del qual
va estar llastrat pels països amb menys accés
a Internet, amb menys polítiques i iniciatives sobre
el tema. Les resolucions van ser d'una ambigüitat i una
superficialitat molt decebedores per als qui esperaven que
a partir d'aquesta cimera canviessin moltes coses. Molts dels
objectius quantitatius que s’havien establert en els
esborranys que es van fer en un procés de més
d'un any es van suprimir a la cimera, des de les decisions
de la fase de Ginebra, per la qual cosa molts països
no es van voler comprometre a establir objectius d'implantació
d'Internet tan específics com s'esperava. A Mèxic,
lamentablement, la cimera no va tenir una presència
social important, a diferència d'altres països
de l’Amèrica Llatina i d'Europa, on la deliberació
prèvia a la cimera a Ginebra convidava a participar-hi
i es promovia mitjançant fòrums i discussions
importants. A Mèxic, deixant de banda algun esdeveniment
organitzat, no hi va haver una atenció social ni del
poder públic ni del polític tan rellevant com
hauria necessitat el tema. |
|
|
|
Enllaços relacionats |
|
TREJO,
Raúl: Reporte de la Cumbre en Ginebra. La información
como causa (2003) |
|
|
|
|
|
Anterior
·
Següent |
|
|
|
