Jo el que sostinc és que, encara que té les seves modalitats i imposa condicions peculiars, el periodisme digital és, primer de tot, periodisme. Amb això vull dir que requereix les pràctiques convencionals: el rigor en la recerca de notícies, la necessitat de context, les regles de caràcter deontològic..., elements que ja existeixen per a la premsa fora de línia i que s’han de traslladar a la premsa que es fa a Internet.
Per això penso que el periodista que vulgui treballar en premsa electrònica s’ha de preparar, bàsicament, per ser periodista, simplement. Després haurà d’adaptar el seu treball a una plataforma digital o no. Juntament amb això ha de tenir uns coneixements tecnològics, que ja comencen a tenir una bona part dels qui ingressen en les facultats de periodisme llatinoamericanes, i un coneixement de com funciona, quina presència i quin paper públic té Internet.
Crec que és important que en la formació de periodistes de tot el món es tingui en compte no només el maneig formal dels mitjans, sinó la discussió dels efectes d’aquests mitjans. En el cas d'Internet, no només és important saber dissenyar pàgines web, saber treballar amb contingut de caràcter digital, sinó tenir molt en compte les implicacions dels seus continguts. I això és una mica el que encara es troba a faltar en la investigació i també en la formació de professionals per a la comunicació a l’Amèrica Llatina.