L’Institut d’Estudis Catalans organitza una sessió sobre aquesta corrent de pensament, en una conferència que clou el cicle de Conferències Magistrals del curs 2008-2009, el passat 18 de juny.
Dins del marc de
L’Any Darwin, en el qual es celebren els dos-cents anys del naixement del científic anglès, Salvador Giner va desenvolupar una comunicació al voltant de les implicacions de la teoria de la selecció natural en el pensament social en general, i en el sociològic en particular. Elaborada per Darwin a partir del seu viatge amb el
Beagle durant els anys ‘30 del s. XIX, aquesta teoria va exposar per primera vegada el principi que explica l’evolució natural dels éssers vius a la terra a partir de la supervivència d’aquells que millor s’adapten al medi,
the survival of the fittest . En un acte introduït i moderat per Ricard Guerrero, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Barcelona, Giner va introduir la seva ponència tot dividint-la en tres apartats. En primer lloc va fer un repàs a una dimensió d’aquesta teoria dins el pensament social en sentit ampli. Després va donar pas a una visió de l’origen del darwinisme com a síntesi del pensament de la seva època, i finalment va aturar-se a bastament en les interpretacions posteriors distribuïdes en dues tipologies: les interpretacions
“falses” de tipus ideològic, i aquelles pròpies de la ciència social rigorosa.
D’entrada, el president de l’IEC va començar amb una declaració clarivident,
“Les idees o teories punyents sempre són síntesi de pensaments anteriors, la genialitat està precisament en aquesta síntesi” . Després de confessar que era la primera vegada que utilitzava un suport en format
powerpoint, el conferenciant va afirmar que les idees de Darwin són simptomàtiques del pensament occidental de la seva època, un pensament que en aquell moment ja és alhora predominantment analític i classificatori. En aquest sentit, Darwin recull idees anteriors que d’alguna manera ja parlaven del concepte de
the struggle for life. Montesquieu va ser el primer en parlar seriosament sobre el medi natural com a condicionant clau en la vida dels éssers humans, Malthus directament ja va teoritzar sobre la competència entre grups humans per la supervivència, i encara abans, Spinoza havia especulat respecte una evolució de la natura regida per unes lleis generals diferenciades de la divinitat. El mateix Lamarck, va ser en certa manera precursor de Darwin pel que fa a les teories de la transmissió de caràcters adaptatius entre una generació i la següent. En termes generals, el catedràtic de Sociologia de la UB de l’IEC va recordar que la teoria darwiniana està fortament impregnada de la idea de progrés o linealitat evolutiva de la història de la terra i els éssers vius, la qual venia agafant força des de la il·lustració amb noms com Saint-Simon, Comte i el mateix Herbert Spencer. Tot i això, un dels punts forts i que singularitza la teoria darwiniana rau, en part, en què no només és descriptiva sinó que té força explicativa.
Giner va comparar les manipulacions sofertes per les idees de Darwin amb el que va patir el pensament marxià, que no marxista, durant l’estalinisme soviètic. Una distorsió ideològica del darwinisme va evolucionar en racisme i posteriorment en feixisme, de Gobineau a Hitler. És quan es va instrumentalitzar falaçment la força explicativa del principi de la selecció natural per justificar la superioritat d’unes races sobre les altres. Una altra distorsió ideològica la trobem en les tendències eugenèsiques de principis del s. XX, que postulaven el perfeccionament genètic de les poblacions mitjançant mesures de control de la reproducció que actualment continuen sent polèmiques als països on es van practicar (bàsicament nord-europeus). Salvador Giner va desvincular aquestes aplicacions ideològiques de Darwin recordant que el biòleg, en termes normatius, precisament sempre va ser un fort defensor del principi de la compassió cap a tots els éssers vius. Finalment, la darrera distorsió a la que es va fer referència és la que ha nodrit el pensament ideològic neoliberal. De la mà de Herbert Spencer, per altra banda un pacifista declarat, el pensament darwinià es va aplicar a la sociologia econòmica, justificant la promoció de magnats i empresaris, i la configuració de grans fortunes sota un principi de supervivència i superioritat dels millors homes de negocis. Nascuda als EUA, aquesta filosofia és la que ha “lluït” l’etiqueta precisa de “darwinisme social”.
Revisant les ciències socials rigoroses, el darwinisme ha inspirat teories antropològiques de tots els tipus: cultural, social i físic. Des de l’antropologia cultural, Giner va destacar com a exemple una aplicació en l’àmbit de les realitats lingüístiques de les comunitats humanes, on les friccions entre idiomes es poden analitzar en termes de superioritat i competència per la supervivència entre uns i altres – cosa que torna a posar-nos en guàrdia per no caure en una
fal·làcia naturalista. D’aquesta manera, en relació ja estrictament a la concepció evolutiva del darwinisme, el sociòleg va exposar una tipologia de teories científico-socials dividida en dues categories: teories unilineals (Saint-Simon, Comte, Marx, Morgan/Engels, Malthus, Galton, Spencer, Parsons...) que tenen una concepció única de l’evolució de les societats humanes, les quals passen d’uns estadis a uns altres de manera gairebé universal. I teories multilineals, de més recent fornada i amb major força argumentativa deguda a la seva combinació teòrica i empírica. Aquestes convenen a entendre que a la història de la humanitat hi ha dues grans revolucions: la neolítica i la industrial; i que a partir d’aquestes grans transformacions de les societats humanes, hi ha una certa divergència de possibilitats evolutives sociològicament parlant, tenint en compte que això és sempre en el sí de la mateixa espècie biològica, és clar.
Salvador Giner va finalitzar la seva comunicació fent referència a la teoria darwiniana com una de les formulacions científiques que més ha transformat el pensament social des de la seva publicació el 24 de novembre de 1859, considerant
L’Origen de les Espècies un dels llibres més importants dels últimes cinc-cents anys i a més, un
“llibre de bon llegidor”.
