|
 |
L’anàlisi
dels mitjans de comunicació convencionals (premsa, ràdio,
televisió i cinema); de quatre indústries de producció
de continguts (editorial, fonogràfica, videogràfica i multimèdia);
dels nous mitjans (especialment Internet) i dels aspectes comuns (com
ara la publicitat o les telecomunicacions) que realitza l’Informe
de la comunicació a Catalunya 2001-2002 posa de manifest que hi
ha quatre eixos principals que travessen tots els sectors: la tendència
a la concentració; les oportunitats i les dependències d’un
espai de comunicació pròpiament català; el factor
de la llengua, i les polítiques de comunicació, enteses
com a accions o omissions que orienten el desenvolupament de la comunicació.
[...]
|
 |
 |
